Descripció
Puigcerdà (Podium Ceretanum: puig dels cerdans) va ser fundada l’any 1.177 pel rei Alfons I, passant a ocupar la capitalitat de la Cerdanya (que fins llavors tenia la Vila de Llívia), la qual ha conservat fins avui dia. El poble de Puigcerdà ha sofert amb el pas dels segles importants transformacions urbanístiques que li han conferit un aspecte únic i peculiar. Edificat sobre un puig -el Mont Cerdà- presenta cap al Cadí i la Seu (direcció oest) aspecte d’una ciutat enturonada, ja que el desnivell entre el casc antic i el barri de l’estació és més que notable.
EL BARRI VELL de Puigcerdà va néixer al voltant de l’Església de Santa Maria, que va ser derruïda poc abans de la Guerra Civil, però es va conservar el Campanar, símbol i icona del nostre poble, visible des d’arreu, essent l’element més destacat de la façana oest puigcerdanesa. Al voltant del campanar trobem la plaça de Santa Maria (on abans hi havia l’església) i la plaça dels Herois, així com el modern Hospital Comarcal, construït l’any 1.185 i remodelat moltes vegades des de llavors. De la plaça de Santa Maria neixen les dues artèries del Barri Vell de Puigcerdà: el carrer Major, que finalitza a la plaça Cabrinetty (abans Plaça Major) i el Carrer Espanya, tots dos plens de comerços.
El Barri Vell té un encant especial ja que té una configuració medieval, amb carrers estrets i gens rectes, però alhora moderns i plens de vida, tant de dia com de nit, degut a la gran activitat turística de la Vila. De la plaça dels Herois neix el Passeig 10 d’abril, on se celebra el mercat setmanal i on trobem l’Església i el Claustre de Sant Domènec, l’Edifici porticat de l’Arxiu i la Biblioteca i una rambla voltada per castanyers i amb bancs per seure-hi. Un altre dels atractius de Puigcerdà és la zona del Raval, amb carrers estrets i irregulars, amb molt de pendent i escales, que comuniquen la part alta amb els barris de l’Estació i la Baronia. El Raval està ple de racons sorprenents, com la Font d’en Llanas, la Font i la Plaça de les Monges, etc. Un possible accés al Raval és a partir de la plaça Cabrinetty, al final del carrer Major. Aquesta plaça està completament porticada i té una part central enfonsada, voltada d’arbres on se celebren molts dels actes festius de la Vila.
L’element més conegut de Puigcerdà arreu és el seu famós Estany artificial, envoltat per cases modernistes de començaments de segle i pel Parc Schierbeck, remodelat i ampliat fa pocs anys, juntament amb l’Estany. Inicialment. Tanmateix, l’illa del centre de l’Estany, ha estat traslladada més a prop de l’entrada del parc i resta unida amb aquest per un pont llevadís. A l’illa trobem una característica torre de nidificació per als cignes, ben visible des d’arreu.
El creixement urbanístic de Puigcerdà a finals del segle XIX i començaments del s. XX va crear un Eixample molt diferenciat del Barri Vell. Aquest comença a la plaça Barcelona i a la Rambla Josep Maria Martí i s’estén cap al nord i cap a l’est. Aquest Eixample es troba junt al Barri Vell. Així, tenim el Casino Ceretà, un gran edifici recentment restaurat on hi trobem el Teatre, un restaurant i una discoteca.
Imatges
