Descripció
L’any 1882, l’americano Joan Pedro i Roig va cedir els safareigs, de forma gratuïta i perpètua, perquè els veïns de Cubelles en poguessin fer ús. En aquells moments, l’aigua era un bé escàs i els habitants s’abastien d’una cisterna, dels pous i de la riera, que baixava minsa la major part de l’any. Per aquest motiu, el Sr. Pedro també va construir dues fonts públiques i va donar al municipi nou plomes d’aigua (uns 13.113 litres diaris segons l’escriptura de donació), una d’elles destinada a l’abastiment dels safareigs.
Malgrat que la donació es va fer a finals del segle XIX, hi ha constància de l’existència del safareig abans de la cessió del Sr. Pedro i Roig, i sembla que ja era utilitzat anteriorment per les cubellenques, encara que es desconeix si s’ubicava al mateix lloc i l’extensió del seu ús.
Durant la primera meitat del segle XX, es van fer algunes reparacions, com en les parets, el 1916 i el 1930; en una de les piscines, el 1920, i en els desaigües, el 1923. La coberta es va construir el 1931. Cap a finals de la dècada de 1970, l’edifici va caure en desús amb l’expansió de les màquines de rentar automàtiques, i va quedar tancat. Malgrat tot, el lloc va ser utilitzat esporàdicament fins a principis del segle XXI.
L’any 2004, va ser catalogat dins el Pla Especial de protecció del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Cubelles. Des del 2003, l’Associació de dones La Fita de Cubelles va liderar una campanya per la rehabilitació dels safareigs, la qual va dur a la redacció del projecte de rehabilitació (2010). Va ser declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), per acord del Ple de l’Ajuntament de Cubelles (18/02/2014). Finalment, les obres de restauració van concloure el 2018.
Visita gratuita.
Imatges
